Esglèsia de Sant Fèlix, Sabadell

(por Miquel A. Garrido)

“Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls”.
Joan Vinyoli

El parc és buit i la pluja cau, prima,
a poc a poc, com els rams marcits
de l’hivern que pinta aquest diumenge
amb un profund color d’asfalt. El vent
glaça els cabells de la ciutat.

Llegim-nos altre cop els ulls
encara que el món sigui tan trist.
L’oblit és un refugi
on guardes massa coses: noms, absències,
descreences del dolor que esclata,
esquerp, ara que es fa tard.
No passa rés aquí,
només la vida,
els teus dits encenen un desig
que sembla llenya seca
en pobles molt nevats.

La tarda t’ha brindat un espai de sol
i els dies desborden les sentors
que són dins teu. Com homes famolencs,
s’ajunten i demanen escalfor
en les finestres i portes del temps.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s