Esglèsia de Sant Fèlix, Sabadell

(por Miquel A. Garrido)

“Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls”.
Joan Vinyoli

El parc és buit i la pluja cau, prima,
a poc a poc, com els rams marcits
de l’hivern que pinta aquest diumenge
amb un profund color d’asfalt. El vent
glaça els cabells de la ciutat.

Llegim-nos altre cop els ulls
encara que el món sigui tan trist.
L’oblit és un refugi
on guardes massa coses: noms, absències,
descreences del dolor que esclata,
esquerp, ara que es fa tard.
No passa rés aquí,
només la vida,
els teus dits encenen un desig
que sembla llenya seca
en pobles molt nevats.

La tarda t’ha brindat un espai de sol
i els dies desborden les sentors
que són dins teu. Com homes famolencs,
s’ajunten i demanen escalfor
en les finestres i portes del temps.

Carrer del Pecat, Sitges

(por Miguel Ángel Garrido Gallego)
Finalista del premio Miquel Martí i Pol, 2015

“Més lluny de tota costa i tot rescat”
Àlex Susanna

Els nostres passos de fa molt temps
són les ferides que uns ulls han deixat
a la pell seca del record. Des de llavors,
la vida l’has viscuda
davant dels vidres d’una ciutat
llunyana. Sota les mans dels cafès
i l’escalfor en els matins d’un maig
que dorm dins la memòria. Tantes coses
captives en tu de fa anys.

La clara remor
d’aquest mar posa fanals en els reflexos
grocs del dia. Fas tard,
et queda enrere un món més íntim i tendre,
com vells petons en el mirall de demà.

Ara els teus llavis són com un desert,
la platja d’un vaixell enfonsat
al fons de la mirada,
més lluny de tota costa i tot rescat.
La llum d’estiu és un regne distant
que ja no saps donar a l’oblit,
silenci d’una cambra davant d’aquest cel
entre les pedres i les palmeres del camí.

Con motivo del aniversario de su muerte

(por Miguel Ángel Garrido Gallego
de «Cuatro Odas y Homenajes Literarios»)

 “Nosotros ya no somos los mismos”.
Jaime Gil de Biedma

El reino del placer tuyo ha sido,
la noche de retornos cansados
y rubios cuerpos que temblaban
tal hojas verdes en verano.

Resaca de pasiones infinitas
en cuyo encanto el mundo giró.
Tu otoño, aquella copa de tristeza
que bebía las palabras sin amor.

La vida escrita en pocos versos,
su oscuro deseo contra la muerte.
Allá en las costas más lejanas, libres,
tus años de pasión adolescente.

Nosotros ya no somos los mismos,
el tiempo pasa como un recuerdo
y nadie sabe qué nos espera
tras este alcázar de silencio.

Un hombre no obedece a su destino,
los días son una casa abierta,
errantes como los barcos en invierno.
Igual que tu poesía, Jaime Gil de Biedma.

—
Miguel Ángel Garrido Gallego es autor de «Temps d’espera» y «Veranos de amor perdido», que se pueden adquirir en Amazon.es, editorial United PC, Librería Prometeo y Llar del Llibre.